175 anys de la Missa de les Santes

LA MISSA DE LES SANTES DE MOSSÈN BLANCH

ENGUANY FA 175 ANYS

DE L’ESTRENA DE LA MISSA DE LES SANTES DE MOSSÈN BLANCH

                 
Els 27 de juliol de cada any, a la basílica de Santa Maria de Mataró, se celebra un ofici major dedicat a les santes Juliana i Semproniana. La Missa és solemne perquè les seves parts principals compten amb la composició musical, executada per cor, solistes i orquestra, creada per un jove seminarista mataroní, Manuel Blanch i Puig, l’any 1848.

La Missa de Glòria, popularment anomenada “Missa de les Santes”, d’estil brillant, concertant i florit, ha esdevingut l’element patrimonial i essencial de la Festa Major de la ciutat, quelcom propi i singular que alimenta de forma cíclica l’orgull col·lectiu dels mataronins.

L’any 2010, la Generalitat de Catalunya va declarar Les Santes festa patrimonial d’interès nacional, fent especial esment a la família Robafaves amb els nans, el ritual de la Dormida i la Missa de Glòria de Mossèn Blanch. 

PER QUÈ ÉS EXCEPCIONAL LA MISSA DE LES SANTES DE MN. BLANCH?

• Perquè es canta des de fa 175 anys. És una música viva incorporada a un acte litúrgic, amb el qual Mataró aclama a l’uníson les seves patrones, assumint el llegat i la fe de les generacions que ens han precedit. El temps s’ha encarregat de convertir la Missa en signe d’identitat de la ciutat. La voluntat de construir continuïtat s’ha encarregat de convertir la Missa en un acte tradicional.

• Perquè és una de les escasses romanalles de la música litúrgica i religiosa vuitcentista, amb clares influències de l’estil operístic italià, que no ha estat bandejada ni per la modernitat ni pels canvis normatius de la pròpia Església, sinó que, al contrari, ha estat curosament conservada, venerada i defensada pels mataronins, més enllà de les creences pròpies de cadascú, com a preuada joia del patrimoni històric, cultural i religiós de casa nostra.

• Perquè el cor que la canta, si bé al segle XIX era el propi de la Capella de Música, amb el pas dels anys s’ha anat nodrint de membres de corals locals i de cantaires, tots voluntaris i voluntàries, que han format una gran massa coral popular, diversa –integrada per gent de totes les edats, creences i condicions–,  que s’ha fet també tradicional.