Parròquia de Santa Maria de Mataró
 
enrera endevant principal contactar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Benvinguts a la Basílica Parroquial de Santa Maria de Mataró.

Aquesta Basílica és la més antioga de la ciutat de Mataró. És un edifici d'estil barroc noble. L'evolució en la constyrucció de l'església explica la seva arquitectura, consagrada especialment al servei del culte per a al població.

En les excavacions realitzades, es varen trobar grans murs, columnes i ares, que indiquen que la basilica va ser construïda sobre un antic temple romà de Iluro (Mataró). Devant del baptisteri si va trobar una necròpolis paleocristiana dels segles IV i V, amb una magnífica pedra sepulcral, avui es pot veure a la entrada de la basílica a ma esquerra, és el primer testimoni de vida cristiana a la nostra ciutat.

Una columna molt semblant a la se l'església preromànica de Cabrils, pot ser el vestigi que aquella a que fan mencióels documents de l'edat mitjana, que ens indiquen que ha estat dedicada a "Santa Maria de Civitate Fracta qui dicitur Alarona).

La continuitat del culte en aquest mateix lloc i las fases succesives de expansió, degudes al creixement de la ciuta, son un obstacle per conèixer al evolució del temple fins al estil barroc que es veu clarament en el seu campanar. Se sab que en el segle XVI es varen arranjar algunes capelles que hi ha entre els contraforts, dedicades als patrons de les Confraries de l'Edat Media.

En el siglo XVII, el rector Antoni Portabella, va fer construir el transcepte amb les seves cúpules, seguint el dissent del frtare del Carmen, Josep de la Concepció del convent de Sany Josep de Mataró, conegut amb el nom de "tracista", personatge de renom de l'arquitectura barroca.

La nau central va ser ampliada ñ'any a685, seguint el projecte del arquitecte milanès Hecule Torelli, que va donar al temple el seu acpecte actual. La superfície es de 65,5 metres de llarg, 15,5 metres d'ample i un creuer d'una longitut màximja de 52,5 metres.l

La façana es va renovar el 1864 y és obra de l'arquitecte Simó i Foncuberta amb un estil EdatMedia corresponent a aquella època.

El gran orgue va ser innaugurat el 1927 en l'època del Doctor Josep Samsó Elies que va engcarregar la restauració general del temple. El mateix any el papa pius XI, va atorgar a l'església el títol de Basílica.

La destrucció que va tenir lloc els anys 1936-1939, va provocar la desaparició d'una part important de les imatges i retaules de gran valor, les més importants varen ser les del retaule monumental, obra del mestre Salvador Gurri (1749-1819), però es varen conservar alguns elements importants que es poden veure en el museu.